A Espanya hi ha actualment 14.000 menors estrangers no acompanyats que estan tutelats, un per cada 3.600 habitants del país. Si es pogués repartir, Ripoll n’acolliria dos o tres; Sant Cugat, 29, i Barcelona, 480. A Espanya hi ha 1.640.000 places hoteleres, però només 3.768 places en els centres d’acolliment per a aquests menors, un per cada 435 places hoteleres. Aquest any rebrem 100 milions de turistes, 7.150 vegades més que menors no acompanyats. A Catalunya, l’assignació de menors, 2.850, és sols el 0,003% de la nostra població, i equival al 0,07% del personal de totes les administracions públiques catalanes.
A Espanya hi ha actualment 14.000 menors estrangers no acompanyats que estan tutelats, un per cada 3.600 habitants del país. Si es pogués repartir, Ripoll n’acolliria dos o tres; Sant Cugat, 29, i Barcelona, 480. A Espanya hi ha 1.640.000 places hoteleres, però només 3.768 places en els centres d’acolliment per a aquests menors, un per cada 435 places hoteleres. Aquest any rebrem 100 milions de turistes, 7.150 vegades més que menors no acompanyats. A Catalunya, l’assignació de menors, 2.850, és sols el 0,003% de la nostra població, i equival al 0,07% del personal de totes les administracions públiques catalanes.Seguir leyendo…
A Espanya hi ha actualment 14.000 menors estrangers no acompanyats que estan tutelats, un per cada 3.600 habitants del país. Si es pogués repartir, Ripoll n’acolliria dos o tres; Sant Cugat, 29, i Barcelona, 480. A Espanya hi ha 1.640.000 places hoteleres, però només 3.768 places en els centres d’acolliment per a aquests menors, un per cada 435 places hoteleres. Aquest any rebrem 100 milions de turistes, 7.150 vegades més que menors no acompanyats. A Catalunya, l’assignació de menors, 2.850, és sols el 0,003% de la nostra població, i equival al 0,07% del personal de totes les administracions públiques catalanes.
L’últim any, s’han traslladat a la Península 1.750 menors de Ceuta, Melilla i les Canàries, el 0,003% de la població espanyola. Vistes les xifres, hi ha motius per a tanta preocupació i rebuig a rebre més menors no acompanyats? Com és possible que alguns sectors polítics s’oposin rotundament a augmentar la quota que han tingut assignada fins ara? On és el nostre sentit de l’hospitalitat, la compassió i la tolerància?
L’ocorregut a Ceuta, més enllà de la lectura geopolítica evident, posa en relleu la dimensió humana dels qui migren: persones que fugen del desemparament, ja sigui creuant mars, tanques o deserts, buscant deixar enrere la misèria, la inseguretat o la falta de futur. Davant aquesta necessitat vital, els murs i dispositius de contenció demostren la seva ineficàcia, ja que els migrants continuaran intentant creuar per on sigui possible.
La condició d’estranger, a més, és universal i relativa -qualsevol pot convertir-se en estranger, i no tots els estrangers són tractats igual segons el seu origen, classe o color de pell-, fent caure així els prejudicis i murs mentals que persisteixen, en contrast amb l’ús tòxic i electoralista que fan els populismes d’aquest fenomen. Convé recordar que, al llarg del segle passat, 4,5 milions d’espanyols van migrar a l’exterior, i que des del 2009, 1,2 milions també ho ha fet.
L’últim any, s’han traslladat a la Península 1.750 menors de Ceuta, Melilla i les Canàries, el 0,003% de la població, hi ha motius per a tant rebuig?
Les dades desmunten els principals mites sobre la migració: és un fenomen històric i consubstancial a la humanitat, majoritàriament intracontinental. Europa ha estat històricament la regió amb més migrants, i el 48% dels immigrants del continent són europeus. En el cas espanyol, és tant d’emissió com de recepció, sense que existeixin ni la “invasió africana” ni la “islamització” que alguns discursos sostenen, com demostren les xifres reals d’origen i religió dels immigrants a Espanya, on només el 17,4% són africans i el 15% musulmans.
Davant l’enduriment de polítiques migratòries als països rics -que només fomenta rutes més perilloses-, és millor proposar un debat honest i polítiques de llarg termini, entenent la migració també en clau de classes socials, ja que el rebuig cap els migrants està vinculat a la seva posició social marginal. Finalment, cal plantejar que la veritable interculturalitat no requereix barreja ni assimilació forçada, sinó simetria, respecte mutu i normes de convivència compartides, superant la simple tolerància passiva.
Política
